TEATRE CASAL DE VILAFRANCA

UN TEATRE AMB 100 ANYS D'HISTÒRIA QUE US ESPERA PER OMPLIR-VOS D'EMOCIONS

L’any 2004 la Societat la Principal va celebrar el centenari de la fundació d’aquesta entitat, i el 2021 celebrava la iniciativa de la construcció de la sala que es va poder inaugurar de manera oficial el 24 de juliol de 1921. Una sala que al llarg de tots aquests anys ha acollit els principals actes que han tingut lloc en aquesta casa: el saló on s’ha ballat, s’ha viscut l’època més brillant del cinema i el teatre, s’han celebrat àpats o s’han escoltat concerts...

Fins fa molt poc no se sabia gran cosa sobre la construcció de l'edifici, però a partir d’una recerca a diferents arxius estan sortint a la llum documents, projectes i plànols que indiquen com s’han anat fent les coses i com es volien fer.

CONTACTA AMB NOSALTRES

TEATRE CASAL DE VILAFRANCA
Rambla Nostra Senyora, 35
08720 Vilafranca del Penedès

Telèfon 93.890.12.48
casal@casal.org

Enllaç ubicació Google Maps

UNA MICA D'HISTÒRIA

1920. LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI

En una reunió general extraordinària, celebrada el 7 d’agost de 1920, els socis de la Societat La Principal creuen arribada l’hora de tenir un Casal propi que faci viable la continuïtat de l’entitat. La idea, tot i les dificultats econòmiques que saben que tindran, entusiasma a tothom i es pacta una fórmula d’aportacions dels socis i préstecs per adquirir un local a la cantonada entre el carrer Migdia i el passatge Alcover anomenat “cal jardiner”, propietat de Joan Alcover.

El solar es considera el més avantatjós dels que s’han mirat per la seva ubicació, molt propera a la rambla i als altres centres d’esbarjo de la vila. D’altra banda, el preu de 70.000 pessetes es considera assolible. El solar és adquirit de manera immediata.

A principis de setembre del mateix any 1920 el president, Albert Roig i J. Ferrer Güell, acompanyats per l’arquitecte Santiago Güell van a la casa Miró i Trepat de Barcelona per informar-se per a la construcció del nou local. La situació en sortir de la reunió es preocupant ja que la proposta d’aquesta empresa és fer l’obra de ciment armat i aquest tipus de construcció resulta massa cara per les possibilitats de l’entitat. És aleshores quan Santiago Güell els proposa posar-los en contacte amb l’arquitecte barceloní Andreu Audet, especialitzat en la construcció de teatres i locals d’esbarjo, principalment a l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

Andreu Audet projectà la sala d’espectacles per a realitzar-la en fusta, de la mateixa manera que havia dirigit les obres de diferents teatres de Barcelona, el seu cost és més econòmic que no amb ciment armat. A més a més, es procura estalviar en la construcció de diferents maneres comptant amb l’ajut de socis voluntaris per algunes feines i encarregant els diferents treballs de l’obra a industrials que eren socis de l’entitat, procurant sempre el millor preu i també una certa tolerància amb els terminis de pagament.

El president de l’entitat era, en aquell moment, Josep Senabre Giralt, que adreça totes les activitats de l’entitat a la recaptació de fons per tirar endavant l’ambiciós projecte emprès.

Per tal d’optimitzar recursos el local del Casal es va cobrir, en principi, amb peces d’uralita que més endavant es van canviar per teules. Les obres es van fer amb celeritat i el 23 de març de 1921 la direcció del Casal sol·licitava permís a l’Ajuntament, per celebrar una festa pels socis el dia 27 de març en el nou local, ja gairebé acabat.

El juny del mateix any, l’arquitecte del Govern Civil de la Província, José Plantada i Artigas, autoritzava el funcionament del local per a representacions cinematogràfiques, sense utilitzar l’escenari fins que les obres estiguessin del tot acabades.

L’any 1928, la sort de treure la rifa de Nadal va fer possible comprar la casa del n. 35 de la Rambla de Nostra Senyora per tal de fer possible l’entrada per la via més elegant de la vila. Només un any més tard s’iniciaren les obres en aquesta casa de la rambla, segons plànols de l’arquitecte Santiago Güell.

Les obres s’adjudiquen per sorteig als socis industrials que s’hi van oferir. Entre els paletes va ser afavorit Joan Socias, que es va encarregar de l’execució de l’obra, conjuntament amb Ramon Gelida que la coordinava. Les bigues s’adjudiquen a Pere Busquet; les 4 vidrieres que han de tancar la nova sala s’encarreguen a quatre industrials Rosend Montané, Fèlix Bertran, Lluís Fabre i Jacint Torné; les baranes dels balcons que donen al saló s’encarreguen a Melchor Baltá i R. Català; s’encarrega a la casa Granell i Cia. de Barcelona una claraboia de vidres de colors també projectada per Santiago Güell i s’encarrega la feina de guixaire a Magí Fraixedas.

Amb els diners de la rifa també es va poder acabar bona part del projecte que altava encara en el saló d’espectacles. S’encarrega el teló metàl·lic per a l’escenari al soci Melchor Baltá, per un import de 7.625 pessetes; a la casa Soteras els pedestals per a les columnes del saló; les portes vidrieres del pati a Josep Ferret i Félix Ventura, al mateix temps que es procedeix a amortitzar els bons de les butaques. També es compren vint aplics de sis llums pel nou saló, que s’anomenarà de conferències i altres detalls complementaris.